Aaron
View SlideShare presentation or Upload your own.
dimarts, 2 de desembre del 2008
Presentació Alumnes
hafid
Hola em dic Hafid Azirar i visc a Roda de Ter. Tinc 17 anys i visc amb una casa amb els meus pares. Jugo a futbol amb el Centre Esportiu Roda amb el juvenil a.
Pels caps de setmana solo surti amb els col·leges "por ahí". Amb llevo cada dia a les 7:00h del matí per venir a treballar a l'escola taller de Manlleu, que em porta sempre el meu germà.
dilluns, 1 de desembre del 2008
dilluns, 17 de novembre del 2008
dimarts, 16 de setembre del 2008
PINZELL
El terme pinzell fa referència a qualsevol varietat d'eina que, en la seva majoria, compte en un extrem amb un mànec i en l'altre amb una quantitat considerable de truges, filferros, cabells o altra classe de filament o material similar. És utilitzat principalment per a pintar, encara que els seus usos poden ser diversos. Un pinzell consta de diversos elements: el pèl, la férula i el mànec amb el seu gravat. El més important del mànec és que pugui agafar-se còmodament amb la mà. La seva longitud depèn de la fi perquè va destinat. En principi, podem dir que el mànec curt s'usa per a les tècniques d'aquarel·la i disseny, i el mànec llarg o molt llarg per a oli o acrílic. El mànec és de fusta vernissada per a protegir-lo dels dissolvents. Quant millor és la qualitat del pinzell més capes de lacado duu.
Enllaç: Wikipedia
papel de vidre
El papel de lija está compuesto por un tipo de papel especial de alto gramaje, sobre el que se adhieren diferentes tipos de material abrasivo (vidrio, polvo de carborundo...) que determinan el grado de abrasión de la lija. La etiqueta lleva un número de tres cifras, según el gramaje del material abrasivo que tiene adherido.
Esta clave indica el número de granitos de material abrasivo que tiene la lija por centímetro cuadrado. Según el trabajo que se vaya a realizar deberemos emplear un tipo de lija u otro. Las hay especiales para plástico, madera y otras superficies, y es recomendable el empleo cada lija para un material específico para asegurarnos de que la abrasión que vayamos a realizar sea la adecuada y no estropeemos el material con este trabajo.
Esta clave indica el número de granitos de material abrasivo que tiene la lija por centímetro cuadrado. Según el trabajo que se vaya a realizar deberemos emplear un tipo de lija u otro. Las hay especiales para plástico, madera y otras superficies, y es recomendable el empleo cada lija para un material específico para asegurarnos de que la abrasión que vayamos a realizar sea la adecuada y no estropeemos el material con este trabajo.
compresor
Un compresor es una máquina de fluido que está construida para aumentar la presión y desplazar cierto tipo de fluidos llamados compresibles, tal como lo son los gases y los vapores. Ésto se realiza a través de un intercambio de energía entre la máquina y el fluido en el cual el trabajo ejercido por el compresor es transferido a la substancia que pasa por él conviertiéndose en energía de flujo, aumentando su presión y energía cinética impulsándola a fluir.Al igual que las bombas, los compresores también desplazan fluidos, pero a diferencia de las primeras que son máquinas hidráulicas, éstos son máquinas térmicas, ya que su fluido de trabajo es compresible, sufre un cambio apreciable de densidad y, generalmente, también de temperatura; a diferencia de los ventiladores y los sopladores, los cuales impulsan fluidos compresibles, pero no aumentan su presión, densidad o temperatura de manera considerable.
Trepant
La taladradora és la màquina eina on es mecanitzen la majoria dels forats que es fan a les peces en els tallers mecànics. Destaquen aquestes màquines per la senzillesa del seu maneig. Tenen dos moviments: El de rotació de la broca que li imprimeix el motor elèctric de la màquina a través d’una transmissió per corrioles i engranatges, i el d’avanç de penetració de la broca, que pot realitzar-se de forma manual sensitiva o de forma automàtica, si incorpora transmissió per a fer-lo. Es diu trepar a l’operació de mecanitzat que té per objecte produir forats cilíndrics en una peça qualsevol, utilitzant com eina una broca. L’operació de trepar es pot fer amb un trepant portàtil, amb una màquina taladradora, en un torn, en una fresadora, en un centre de mecanitzat CNC o en una mandrinadora. De tots els processos de mecanitzat, el trepat és considerat com un dels processos més importants a causa de el seu ampli ús i facilitat de realització, ja que és una de les operacions de mecanitzat més senzilles de realitzar i que es fa necessari en la majoria de components que es fabriquen.
Font d'informació: http://www.wikipedia.org/
cola d'impacte
Cola que adhereix fortament per simple contacte, constituïda per macromolècules sintètiques o naturals i caracteritzada per la seva elasticitat, que s'aplica i es deixa fins que és seca al tacte sobre les superfícies que s'han d'enganxar.
Adhesiu que s'aplica en les dues peces a pegar, transcorreguts uns minuts s'ajunten i queden adherides. No es necessiten sergents per a subjectar les peces.
La cua de contacte presenta una consistència que varia en funció de la temperatura ambient, pel que per a aplicar-la bé has de treure el pot d'on ho tinguis emmagatzemat un parell d'hores abans d'utilitzar-lo.
Després s'aplicarà la cua de contacte i s'estendrà de forma uniforme sobre la paret i a continuació es pegarà el panell amb l'ajuda d'un corró que es pressionarà del centre cap a les vores perquè adhereixi adequadament a la superfície. Seguidament haurà de deixar-se assecar fins que s'evapori el dissolvent que conté la cua de contacte. El temps que hem d'esperar depèn del producte concret, però sol oscil•lar entre 10 i 20 minuts.
enllaç: google
LLAPIS
Un dels útils més usats per a escriptura esborrable, és el llapis.
Al 1564 es va descobrir el grafit, a Cumberland, (Anglaterra, propera a la frontera amb Escòcia). Això va permetre la invenció dels llapis de grafit, que es van introduir a França, en la cort de Lluís XIII.
Des de la meitat del Segle XVII, les mines angleses de grafit eren explotades per la corona, i servien també per a la fosa de canons i la seva producció estava molt reglamentada, i en conseqüència es penava amb pena de mort a l’obrer que arribés a extreure un fragment del mencionat material.
Al 1792 es van tallar les relacions entre França i Anglaterra. Això va fer que l'enginyer francès Jacques-Nicolás ideés uns llapis de grafit i argila, envoltats de fusta de cedre. Aviat es van imposar a tot el món. Encara que d'altres documentacions indiquen que el veritable inventor va ser el fill d'un fuster, l'austríac Josef Hardtmuth,
La duresa dels llapis depèn de la proporció entre grafit (una varietat del carboni) i argila: quant més grafit s'utilitzi, més tou o fosc és el traç del llapis. Es mesclava pols de grafit amb argila, tallant en petites barres que després es coïen.
L’any 1812 el nord-americà William Monroe va perfeccionar aquest procés.
John Eberhard (nascut en 1822) va construir la primera fàbrica de llapis a gran escala, als Estats Units d'Amèrica.
A les últimes dècades del Segle XX, Brasil era un dels principals productors de llapis, amb 4.500 milions d'unitats per any.
El portamines
El portamines va ser patentat en 1877. Estava format per una mina molt fina inserida en un cilindre i empès per un èmbol que en girar va expulsant la punta de la mina.
Altres estudis donen com data d'aparició del portamines, l'any 1915, a que el japonès Tokuji Hayakawa,, qui havia fundat en 1912 una Societat, i que va produir els portallàpis els llàpis d'avenç d'avançament em
Al 1564 es va descobrir el grafit, a Cumberland, (Anglaterra, propera a la frontera amb Escòcia). Això va permetre la invenció dels llapis de grafit, que es van introduir a França, en la cort de Lluís XIII.
Des de la meitat del Segle XVII, les mines angleses de grafit eren explotades per la corona, i servien també per a la fosa de canons i la seva producció estava molt reglamentada, i en conseqüència es penava amb pena de mort a l’obrer que arribés a extreure un fragment del mencionat material.
Al 1792 es van tallar les relacions entre França i Anglaterra. Això va fer que l'enginyer francès Jacques-Nicolás ideés uns llapis de grafit i argila, envoltats de fusta de cedre. Aviat es van imposar a tot el món. Encara que d'altres documentacions indiquen que el veritable inventor va ser el fill d'un fuster, l'austríac Josef Hardtmuth,
La duresa dels llapis depèn de la proporció entre grafit (una varietat del carboni) i argila: quant més grafit s'utilitzi, més tou o fosc és el traç del llapis. Es mesclava pols de grafit amb argila, tallant en petites barres que després es coïen.
L’any 1812 el nord-americà William Monroe va perfeccionar aquest procés.
John Eberhard (nascut en 1822) va construir la primera fàbrica de llapis a gran escala, als Estats Units d'Amèrica.
A les últimes dècades del Segle XX, Brasil era un dels principals productors de llapis, amb 4.500 milions d'unitats per any.
El portamines
El portamines va ser patentat en 1877. Estava format per una mina molt fina inserida en un cilindre i empès per un èmbol que en girar va expulsant la punta de la mina.
Altres estudis donen com data d'aparició del portamines, l'any 1915, a que el japonès Tokuji Hayakawa,, qui havia fundat en 1912 una Societat, i que va produir els portallàpis els llàpis d'avenç d'avançament em
enllaç: wikipedia
Compàs
Se denomina compàs aparte de otros conceptos a una herramienta natural que se utiliza en los talleres de mecanizado para trazar circunferencias y verificar diámetros de piezas tanto exteriores como interiores.
- El compás de trazado tiene dos puntas de acero templado y afiladas que sirve para trazar circunferencias en piezas metálicas y un tornillo regulador del diámetro que se quiera trazar.
Martell
És un estri utilitzat per donar cops a un objectiu, causant el seu desplaçament o deformació. És comunament utilitzat per clavar o trencar objectes. Els martells són sovint dissenyats per a un propòsit especial, per això hi ha dissenys molt variats.
La forma bàsica del martell consisteix en un mànec (normalment de fusta) amb un cap pesant (que sol ser de metall) en el seu extrem.
Hom l'empra per a clavar claus o afermar-los, batre metalls, fornir a una altra eina l'energia necessària per a efectuar el treball.
Els martells reben diferents noms concrets, segons la forma (martell de bola, de punta, de tall, d'orelles,
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0122020
Enformador
L’enformador és una eina manual de cort lliure utilitzada en fusteria. Es compon de fulla de ferro acerado, d'entre 4 i 40 mm. d’amplària, amb boca formada per un bisell, i mànec de fusta. La seva longitud de mànec a punta és de 20 cm aprox. L’angle del fil oscil·la entre els 25-40º, depenent del tipus de fusta a treballar: fusta tova, menor angle; fusta dura, major angle. Els enformadors són dissenyats per a realitzar corts, osques, rebaixis i treballs artesans artístics de sobrerrelieve en fusta. Es treballa amb força de mans o mitjançant la utilització d’una maça de fusta per a copejar el cap de l’enformador.
Font d'informació: WWW.GOOGLE.COM
cola blanca
El acetato de polivinilo, o cua vinílica, és un líquid blanc que asseca en menys d'una hora i efectua l'adhesió definitiva abans de 24 hores. Aquest adhesiu vinílico s'utilitza principalment per a realitzar treballs de fusteria sobre fusta en general, encara que aquesta cua oferix també un òptim resultat en la seva aplicació sobre molts altres materials com la pell, el paper, el cartró, etc, i comunament sobretot el que és porós. A l'hora d'aplicar la cua vinílica és important fixar-se i seguir les instruccions del fabricant. De totes maneres, aquest adhesiu no és apte per a unir materials exposats a la humitat, doncs s'infla i es vessa. L'encolat s'efectua estenent una capa de cua en les parts que es van a unir i posteriorment es deixa assecar un poc. Després es posen aquestes parts en contacte i es pressionen amb diversos procediments almenys durant 12 hores. No cal oblidar que el pegat definitiu duu el seu temps per la qual cosa no cal apressar-se sinó que hem de ser pacients i permetre que la cola actuï de la forma adequada.
tupí
Un tupí és una olla petita amb una sola nansa.
Els tupins estan fets habitualment de terrissa, i tenen la particularitat que reben el calor per la panxa en lloc de per la base com les olles. Els tupins son ventrucs i tenen el coll i la base estrets.
S'identifiquen tupins d'onze mesures, que son (de més petit a més gran):
• Caragolí
• Mitjancer
• De presa
• Entravessadet
• Embrolla
• Abogassó
• Avançadet
• Entravessat
• De viuda
• Aturgat
• Mitjà (de mesura sense concretar, depenent de l'encarrec)
És una de les màquines de major utilitat en la branca de la fusta. Permet fer moldaduras i espigues, encadellar, etc. El trompo de carpinteria o tupí és una màquina eina per al treball amb fusta, molt habitual en els tallers. Permet realitzar diverses operacions, com el galceado, el moldurado i el polit de motlures. Consta d'una taula amb un eix vertical giratori, cridat fletxa, impulsat per un motor. En la fletxa es col•loquen les eines de cort, conegudes com maduixes. Amb una guia, es desplaça la peça de fusta, generalment de forma manual.
enllaç: wikipedia
TORNAVIS
Un tornavís descargolador és una eina que s’utilitza per estrènyer, prémer, collar, refermar i obligar els cargols que requereixen poca força d’estreta de collada i que en general són de diàmetre petit.
Hi ha quatre tipus de cap de cargols diferents:
Cap rodó amb una ranura.
Cap de color avellana sec aixamfranat amb una ranura plana.
Cap amb ranura estrella Philips.
Per ajustar aquests tipus de cargols s’utilitza un tornavís descargolador diferent, dependent de com es correspongui amb la forma que tingui la ranura d’estreta de collada.
Quan s’utilitza un tornavís descargolador per a ús professional hi ha uns dispositius elèctrics o pneumàtics que permeten una estreta collada ràpida dels cargols, aquests dispositius tenen capçals intercanviables, amb els que es pot estrènyer, prémer, collar, refermar i obligar qualsevol tipus mena de cap que es presenti.
En general, on més s'aplica l’ús de descargoladors és al bricolatge domèstic i a en treballs amb fusta o materials tous, així com cargolament de xapes calrades, fulloles i panys metàl·lics.
Hi ha quatre tipus de cap de cargols diferents:
Cap rodó amb una ranura.
Cap de color avellana sec aixamfranat amb una ranura plana.
Cap amb ranura estrella Philips.
Per ajustar aquests tipus de cargols s’utilitza un tornavís descargolador diferent, dependent de com es correspongui amb la forma que tingui la ranura d’estreta de collada.
Quan s’utilitza un tornavís descargolador per a ús professional hi ha uns dispositius elèctrics o pneumàtics que permeten una estreta collada ràpida dels cargols, aquests dispositius tenen capçals intercanviables, amb els que es pot estrènyer, prémer, collar, refermar i obligar qualsevol tipus mena de cap que es presenti.
En general, on més s'aplica l’ús de descargoladors és al bricolatge domèstic i a en treballs amb fusta o materials tous, així com cargolament de xapes calrades, fulloles i panys metàl·lics.
Enllaç: wikipedia
dilluns, 15 de setembre del 2008
LLAPIS
Un llapis és un instrument d'escriptura ideat per escriure o dibuixar sobre paper o cartolina. Està format per una barra de grafit rodejat per un compost de fusta, i és aquest grafit el que deixa la marca de l'escriptura. El llapis es caracteritza per poder-se esborrar amb facilitat, utilitzant per a això una goma d'esborrar.
Ja en l'antiguitat, els romans van construir un prototipus de llapis, que consistia en una barra de fusta dotada d'una punta metàl·lica esmolada que s'utilitzava per escriure en un papir.
Abans de l'invent del llapis, i segons la zona, s'usaven diversos estris per a escriure, com poden ser el càlam, la ploma (sovint d'oca) o el pinzell. Aquests encara se solen usar en exercicis cal·ligràfics.
El 1564 es va trobar un dipòsit de grafit a Seathwaite Fell, Anglaterra. Aquest dipòsit tenia la característica que el grafit estava en un estat dur, i és l'únic dipòsit d'aquestes característiques que s'ha trobat fins a l'actualitat.
Com que el grafit d'aquestes mines era útil per la construcció d'armament bèl·lic, concretament per dibuixar motlles, les mines es van posar a disposició i guàrdia de la corona anglesa.Tot i això, el negoci del grafit com a eina d'escriptura es va començar a estendre per tot el món. Foren els italians els primers a posar el grafit dins de la fusta. Posteriorment, es va idear una tècnica més simple, que utilitzava dues peces simètriques de fusta per recobrir el grafit, mètode que encara s'utilitza en l'actualitat.
Com que no es va trobar cap altra font de grafit d'aquestes característiques, Anglaterra es va fer amb el control dels llapis a nivell mundial.
Enllaç : Viquipèdia
TENALLES
La tenalles és una eina molt antiga la utilització de la qual s'aplica a l'extracció de claus, del filferro o altres elements i la realització de diferents funcions, per a la qual es pot adaptar d'acord al criteri d'aquell que l'empra. En canvi la tenalles extensible (molt més moderna, i també coneguda com bec de lloro o pinça bec de lloro) és una eina molt útil per la versatilitat de funcions que pot realitzar. A títol d'exemple es pot dir que amb aquesta última és possible subjectar elements de diferents grossors, a diferència de la tenalles normal l'obertura de la qual és fixa i arriba a una mesura d'obertura que la fa més limitada en aquest aspecte. No obstant això la tenalles usual és molt pràctica i aplicable a diverses tasques que altres eines no poden realitzar. És per això que a pesar de ser una de les eines més antigues, encara es fa necessària per al compliment de labors que la constituïxen en un element irreemplaçable.
Enllaç: Wikipedia
SERRA
Eina constituïda per una fulla d'acer proveïda de dents agudes en una de les seves vores, per un disc d'acer proveït de dents en la seva perifèria, per una cadena sens fi de baules tallants, etc, emprada per a tallar fusta, ferro i d'altres matèries dures.
La serra de fulla, formant part d'una màquina o subjecta a un bastidor o proveïda d'un o dos mànecs, serveix per a tallar fusta, metall, os, pedra, plàstic, etc, en imprimir-li, manualment o mecànicament, un moviment alternatiu de vaivé, tot fregant les dents damunt la matèria que hom vol tallar, de manera que hi obren un solc estret que arriba a dividir-la.
Les mides, la forma i la disposició de les dents varien segons el tipus de feina a què les serres són destinades. Així, les dents de la serra de mà emprada en fusteria són agudes, inclinades endavant (de manera que només tallen en el sentit d'avanç del moviment de vaivé, i no en el de retrocés) i lleugerament torçades a banda i banda, alternativament, del pla de la fulla, perquè s'obrin pas més fàcilment, mentre que en la serra de tallar llenya les dents són simètriques i tallen en els dos sentits del moviment
. Les dents de les serres d'arquet, de metall molt resistent, per a tallar metalls, són petites. La fulla de les serres és mantinguda recta bé per tensió, com en les serres de bastidor i en les serres d'arquet, bé per la mateixa rigidesa de la fulla, com en els xerracs i en les serres de trepar. En la serra de bastidor la tensió de la fulla, que constitueix un dels costats grans d'un rectangle els costats petits del qual són dos llistons de fusta que són units pels seus punts mitjans per un altre llistó paral·lel a la fulla i de la seva mateixa longitud, és obtinguda per la torsió d'una corda que uneix els extrems lliures dels dos llistons perpendiculars a la fulla, mentre que en la serra d'arquet, de fulla relativament estreta (de l'ordre dels 3 mm), la tensió és deguda a la tibantor de l'arquet.
La serra de vogir és una serra de bastidor de fulla estreta, destinada a serrar contorns. La serra de trepar, emprada especialment per a talar arbres i també per a dividir grans fustes sobre cavallets, és de grans dimensions i proveïda de dos mànecs, de manera que és manejada per dos homes. El xerrac és una serra de fulla ampla i gruixuda, amb la vora superior reforçada, i proveïda de mànec.
Les serres mecàniques poden ésser constituïdes per una cadena sense fi, les baules de la qual són tallants, moguda per un motor elèctric o d'explosió, com les emprades per a talar arbres (serra de cadena sense fi); per una cinta dentada sense fi dotada d'un moviment continu, en el sentit del tall de les dents, en un pla vertical per a tallar fusta o inclinat per a tallar metalls i amb la taula de suport de la matèria que hom vol tallar horitzontal o inclinada (serra de cinta sense fi, serra de cinta o serra cinta); per un disc d'acer proveït de dents en la seva perifèria que sobresurt del pla de la taula damunt la qual és posada la matèria que cal tallar (serra circular o de disc); per una fulla de serra, curta, dotada de moviment alternatiu de vaivé, que sobresurt per damunt de la taula sobre la qual hom recolza la peça a tallar (serra de vaivé); o per una cinta dentada dotada d'un moviment alternatiu de vaivé (serra alternativa de cinta), eventualment amb diverses cintes o fulles muntades en un mateix bastiment, de manera que permeten d'efectuar diversos talls en una mateixa operació (serra múltiple).
dimarts, 22 de juliol del 2008
Presentació alumnes
mohamed
Sóc Mohamed El kermali tinc 18 any sóc de nacionalitat marroquí, de la província d’Oxda.
Sóc Mohamed El kermali tinc 18 any sóc de nacionalitat marroquí, de la província d’Oxda.M’agrada treballar de fuster i jugar a futbol. Em vaig apuntar a l’Eescola Taller perquè no teng res millor a fer.
Tinc un bloc personal.
M’agrada la fusteria i que em trobin feina quan acabi el curs. Tanbe m’agrada jugar amb
Presentació alumnes
Samir
Sóc Samir Dammou, tinc 17 anys i sóc de Manlleu.M’agrada la feina de fusteria.
Estudiar a l’Escola Taller, m’agrada riure i jugar a futbol.
També m’agrada molt el cap de setmana.
Estudiar a l’Escola Taller, m’agrada riure i jugar a futbol.
També m’agrada molt el cap de setmana.
Presentació alumnes
IvAn *KTA*
Hola hem dic IvAn, i tinc 17 anys, lo que m’ agrada es jugar a futbol i sortir amb els col·legues de festa. No miro gaire la televisió, a casa meva nomes escolto musica o jugo a la play.Per les tardes desprès de treballar si fa molta calor anem a la piscina o al riu i si plou anem a casa de algú a passar el rato o si no hem quedo a casa fen la mig diada.
Hola hem dic IvAn, i tinc 17 anys, lo que m’ agrada es jugar a futbol i sortir amb els col·legues de festa. No miro gaire la televisió, a casa meva nomes escolto musica o jugo a la play.Per les tardes desprès de treballar si fa molta calor anem a la piscina o al riu i si plou anem a casa de algú a passar el rato o si no hem quedo a casa fen la mig diada.
Presentació alumnes
MOYA
Hola hem dic Sergi i tinc 17 anys, les meves aficions són el futbol, les motos i els cotxes radiocontrols de gasolina, però el que més m’agrada és sortir amb els col•legues.
Per les tardes desprès de dinar surto amb els amics a donar algun volt o anem a casa d’un amic a pasar-nos algun joc de la play.
per la nit normalment anem al lokal d'uns amics.
Alguns caps de setmana anem de festa a algun concert que no estigui per aquí Manlleu. El meu bloc personal es smoyaortiz
Hola hem dic Sergi i tinc 17 anys, les meves aficions són el futbol, les motos i els cotxes radiocontrols de gasolina, però el que més m’agrada és sortir amb els col•legues.
Per les tardes desprès de dinar surto amb els amics a donar algun volt o anem a casa d’un amic a pasar-nos algun joc de la play.
per la nit normalment anem al lokal d'uns amics.
Alguns caps de setmana anem de festa a algun concert que no estigui per aquí Manlleu. El meu bloc personal es smoyaortiz
presentacio alumnes
simply the best: nordin
Em dic Nordin Ballouza , vaig a l’escola taller ERM i faig 175 cm d’alçada i peso uns 61 kg i m’agrada anar-hi perquè es fantàstic i m’ensenyen a fer coses . El que més agrada es l’ambient de treball i el que menys es que voldria més espai per treballar.
Els hi dono un consell a tots aquells que no tinguin res a fer a venir aquí a participar perquè aquí no li prenen el pel a ningú , hi ha moltes ganes d’ajudar i compartir amistats . salut a totes les persones que fan possible això.
el meu blog es nordinbb
Em dic Nordin Ballouza , vaig a l’escola taller ERM i faig 175 cm d’alçada i peso uns 61 kg i m’agrada anar-hi perquè es fantàstic i m’ensenyen a fer coses . El que més agrada es l’ambient de treball i el que menys es que voldria més espai per treballar.
Els hi dono un consell a tots aquells que no tinguin res a fer a venir aquí a participar perquè aquí no li prenen el pel a ningú , hi ha moltes ganes d’ajudar i compartir amistats . salut a totes les persones que fan possible això.
el meu blog es nordinbb
dilluns, 21 de juliol del 2008
presentació alumnes
JOSEP ALCALÁ
Hi em dic Josep Alcalá,tinc 18 years.
Sóc de Manlleu,soc simpàtic, alegre tot depent del dia.
M’agrada el wrestling,wrestler preferit John cena, el futbol, equip Fcb.
la música que mes m’agrada es el rap i el pop/rock
faig 1,70 d’alçada
tinc el cabell negre, ulls marrons etc.
Les series que m’agraden són los simpson,
Padre de familia, el pressing catch etc.
el meu bloc wwealcala
Estic a l’escola de taller fen pràctiques de fusteria.
Finish.
Hi em dic Josep Alcalá,tinc 18 years.
Sóc de Manlleu,soc simpàtic, alegre tot depent del dia.
M’agrada el wrestling,wrestler preferit John cena, el futbol, equip Fcb.
la música que mes m’agrada es el rap i el pop/rock
faig 1,70 d’alçada
tinc el cabell negre, ulls marrons etc.
Les series que m’agraden són los simpson,
Padre de familia, el pressing catch etc.
el meu bloc wwealcala
Estic a l’escola de taller fen pràctiques de fusteria.
Finish.
Presentació alumnes
Vito_dover el king de la vida the criminal crazy.
Sóc en Vito_Dover tinc 17 anys i visc a Vic. Tinc nacionalitat espanyola. Faig el mòdul de fusteria a l’Escola Taller de Manlleu i m’agrada molt.
El meu monitor de fusteria es en Joan Lluis Comajoan. I l’altre monitor de soldadura es l’Albert Pla també tinc dos monitors més que es diuen Sergis. Son molt bona gent.
La meva alçada es 1,70 m i m’agrada molt el que estic fent o sigui la fusteria i he nascut a Melilla. Jugo molt a la Playstation 2 i 3, el joc que més m’agrada és Uncharted i també el PES 5. M’agrada molt en Cristiano Ronaldo és el millor jugador del món. I quan tinc temps lliure em connecto al MSN. El meu bloc personal es Vito_calderon.
Sóc en Vito_Dover tinc 17 anys i visc a Vic. Tinc nacionalitat espanyola. Faig el mòdul de fusteria a l’Escola Taller de Manlleu i m’agrada molt.El meu monitor de fusteria es en Joan Lluis Comajoan. I l’altre monitor de soldadura es l’Albert Pla també tinc dos monitors més que es diuen Sergis. Son molt bona gent.
La meva alçada es 1,70 m i m’agrada molt el que estic fent o sigui la fusteria i he nascut a Melilla. Jugo molt a la Playstation 2 i 3, el joc que més m’agrada és Uncharted i també el PES 5. M’agrada molt en Cristiano Ronaldo és el millor jugador del món. I quan tinc temps lliure em connecto al MSN. El meu bloc personal es Vito_calderon.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)