Un dels útils més usats per a escriptura esborrable, és el llapis.
Al 1564 es va descobrir el grafit, a Cumberland, (Anglaterra, propera a la frontera amb Escòcia). Això va permetre la invenció dels llapis de grafit, que es van introduir a França, en la cort de Lluís XIII.
Des de la meitat del Segle XVII, les mines angleses de grafit eren explotades per la corona, i servien també per a la fosa de canons i la seva producció estava molt reglamentada, i en conseqüència es penava amb pena de mort a l’obrer que arribés a extreure un fragment del mencionat material.
Al 1792 es van tallar les relacions entre França i Anglaterra. Això va fer que l'enginyer francès Jacques-Nicolás ideés uns llapis de grafit i argila, envoltats de fusta de cedre. Aviat es van imposar a tot el món. Encara que d'altres documentacions indiquen que el veritable inventor va ser el fill d'un fuster, l'austríac Josef Hardtmuth,
La duresa dels llapis depèn de la proporció entre grafit (una varietat del carboni) i argila: quant més grafit s'utilitzi, més tou o fosc és el traç del llapis. Es mesclava pols de grafit amb argila, tallant en petites barres que després es coïen.
L’any 1812 el nord-americà William Monroe va perfeccionar aquest procés.
John Eberhard (nascut en 1822) va construir la primera fàbrica de llapis a gran escala, als Estats Units d'Amèrica.
A les últimes dècades del Segle XX, Brasil era un dels principals productors de llapis, amb 4.500 milions d'unitats per any.
El portamines
El portamines va ser patentat en 1877. Estava format per una mina molt fina inserida en un cilindre i empès per un èmbol que en girar va expulsant la punta de la mina.
Altres estudis donen com data d'aparició del portamines, l'any 1915, a que el japonès Tokuji Hayakawa,, qui havia fundat en 1912 una Societat, i que va produir els portallàpis els llàpis d'avenç d'avançament em
Al 1564 es va descobrir el grafit, a Cumberland, (Anglaterra, propera a la frontera amb Escòcia). Això va permetre la invenció dels llapis de grafit, que es van introduir a França, en la cort de Lluís XIII.
Des de la meitat del Segle XVII, les mines angleses de grafit eren explotades per la corona, i servien també per a la fosa de canons i la seva producció estava molt reglamentada, i en conseqüència es penava amb pena de mort a l’obrer que arribés a extreure un fragment del mencionat material.
Al 1792 es van tallar les relacions entre França i Anglaterra. Això va fer que l'enginyer francès Jacques-Nicolás ideés uns llapis de grafit i argila, envoltats de fusta de cedre. Aviat es van imposar a tot el món. Encara que d'altres documentacions indiquen que el veritable inventor va ser el fill d'un fuster, l'austríac Josef Hardtmuth,
La duresa dels llapis depèn de la proporció entre grafit (una varietat del carboni) i argila: quant més grafit s'utilitzi, més tou o fosc és el traç del llapis. Es mesclava pols de grafit amb argila, tallant en petites barres que després es coïen.
L’any 1812 el nord-americà William Monroe va perfeccionar aquest procés.
John Eberhard (nascut en 1822) va construir la primera fàbrica de llapis a gran escala, als Estats Units d'Amèrica.
A les últimes dècades del Segle XX, Brasil era un dels principals productors de llapis, amb 4.500 milions d'unitats per any.
El portamines
El portamines va ser patentat en 1877. Estava format per una mina molt fina inserida en un cilindre i empès per un èmbol que en girar va expulsant la punta de la mina.
Altres estudis donen com data d'aparició del portamines, l'any 1915, a que el japonès Tokuji Hayakawa,, qui havia fundat en 1912 una Societat, i que va produir els portallàpis els llàpis d'avenç d'avançament em
enllaç: wikipedia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada